58. Rateres i altres paranys

Estes arts de caça i pesca, crec que estan totalment prohibides, però que formen part dels relats que em contava mon pare, i que les feien servir per a sobreviure a la gana que es patia a la postgerra.

1. Rateres 

Encara recorde la destressa que tenia en fer rateres. Quan trobava un fil d'aram acerat (el que s'empra per a fer molls) d'un diametre apropiat, de seguida feia una ratera.

La típica ratera era esta:

Però també hi feia una amb una part de madera amb el mateix sistema de funcionamentcom ésta de cultura.gob.es


2. L'envisc

S'aplicava un poc d'envisc (o visc) sobre esparts (ja sec per a ver cordell) i es deixava en llocs on frequentaven els ocells, com zones on bebien o s'alimentaven. A les oliveres solien ficar-ne quan les olives estaven madures per agafar estornells.

Quan s'apegava l'espart a l'ala de l'ocell, este no podia volar ja que el desequlibrava.

Segons riuraueditors l'envisc o visc es feia de de grévol (ilex aquifolium) bollit i oli llinòs. Toc i que en Benissa es feia amb llongue (que es una mena de grévol)  bullit amb trementina i oli d'oliva. Tot i que en el Diccionari Caltalà-Valencià-Balear califica el llonge com sinònim d'aloja que es la planta masteguera (Chondrilla juncea) però per la foto sembla una camarroja.

Imatge de medicosage

Planta masteguera o camarroja(Chondrilla juncea). Foto de Asesores de Aragón

Respecte a l'espart, encara recorde que a la cooperativa, ja fa anys es podia comprar tires d'espart per a lligar el tomacar a la canya per emparrar-lo.


Imatge de Natural y Artesano

3. El llaç

Esta trampa consistia en fer un llaç amb un nuc corredis i es ficava en un lloc on passen el conills. Calia ferrar-la be per a que la presa no escapara.


Imatge de Wiki-How.

Esta trampa fou la que emprava mon pare quan va fer la mili a Castelló a finals dels anys 1940  i gràcies a ella no va passar fam.

4. Clavada d'hams

Ja fa anys abundaven les anguiles i les granotes. Ara anguiles en queden poques i les granotes ja les considere desaparegudes per culpa de les tortugues de florida que han acabat amb elles. Ja fa almenys 2 anys que no veig a Tavernes cap granota.

Esta trampa consistia a ficar una granota menuda de esquer en un han i deixar-lo dis de l'aigua i lligat a una rama o pedra. L'anguila solia atacar a la granota i es quedava enganxada. Les anguiles solen ser nocturnes, per tant el pescador solia anar el dia següent pel matí a desclavar-les.

Granota en perill alarmant d'extinció. Foto de Wikipedia 




 



Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

71. La percepció moral del segle XX. Prostíbuls. El Mur

Imagen
La moralitat al segle XX, ha estat molt marcada per la influència de l'església. Sols a la república hi hagué en Tavernes algun intent de certa llibertat o obertura de mires en el terreny sexual.  Pel que respecta a l'homosexualitat tot i que a l'antiga Grècia i Roma estava socialment acceptada, fins al govern de Zapatero, no es podien casar a Espanya parelles del mateix sexe. Pel que fa a la infidelitat, fins a l'any 1978, l'adulteri era castigat amb severitat sobretot a la dona, considerant-se un delicte. Carme la Jouma Esta senyora regentava un prostíbul també conegut com a "ca les guilopes". Estava prop del Calvari. Pel que he sentit de la meua àvia i tieta, tenia molts gats a casa i fumava "purets", cosa que les estranyava molt. Imatge no real generada amb google gemini Sembla que aquells que es quedaven fadrins (al voltant de trenta anys o més), solien freqüentar este local, però també alguns casats. Imatge no real generada amb google gemin...
Leer más

70. Catòlica fins a la mèdul·la

Imagen
La tieta i àvia del meu amic Vicent, que li deien Vicentica, era molt "beateta" tal com es coneixen per ací les persones que estan molt lligades a l'església. Cal tindre en compte que l'església era un dels pocs llocs de reunió que podien acuir les dones. Els homes podien anar al casino i altres bars i fins i tot no estava massa mal vist anar a les "guilopes" Era una de les persones de confiança del rector de l'església de Sant Pere i segurament netejaria o establiria torns de neteja l'església de Sant Pere, ja que disposava d'una clau. Sembla que Vicentica es va prendre les seues funcions molt seriosament ja que comentaven que ella "manava" (equivalent del que ara califiquen com persona amb lideratge) Cal indicar que anar a netejar a l'església no era cap baixesa. Ma mare quan anava al col·legi de "las Hermanas de la Doctrina Cristiana", per suggeriment de les monges, les encarregaven a ella i les companyes que netejaren ...
Leer más

53. Les fogueres del dia Sant Pere

Imagen
 Sembla que ha desaparegut eixa tradició tal com s'explica en la Cotorra de la Vall.  Però en altres indrets encara és viva com a Barcelona , Vilanova del Camí , Tabarca , Granollers . A penes recorde com si fos un somni les fogueres al mig del carrer, un carrer que no hi havia cap cotxe i era estava liure. Els carros els guarvaven dins de casa. Dien les "fogueraes del dia Sant Pere". Els xiquets més majorets corrien i emprant una canya a mena de pertiguer, corrien i recolzant-la en mig de la foguera la botaven. El moviment era molt similar a una de les tècniques que empren els pastors canaris  per a salvar un barranc estret. Alguns, més àgils o més arriscat la botaven sense cap canya com ho fan a Xàbia al dia Sant Joan i es mostra una foto de  javea.com Però quasi sempre hi havia algun accident, o es trencava la canya, o relliscaven sempre cia algú dins la foguera amb un resultat gens agradable, ja que les fogueres que recorde eren més grans que les que es mostra a ...
Leer más