També conegut com el "Galán de Noche", esta persona no ha passat inadvertida en els comentaris que la gent feia als bars o a la porta del carrer prenent la fresca o al veïnat. Li deien Paco Oltra.
Ell era fadrí, amb una altura aproximada d'1,80 m i no era prim. Tenia un estómac voluminós i redó amb l'esquena ampla, i les cames primes en relació a la resta del cos, amb un parer de diabètic. Tenia un nas prominent i va rebre una operació just on comença el cartílag i semblava que tenia un nas postís com els "pallassos". Les orelles tampoc es veien eclipsades pel nas. Tenia els ulls clars i una mirada un poc espantada, i semblava estar desseguidat, però no ho estava, tan sols ho semblava o pot ser sols en alguns aspectes. La seua cara, de major semblava una caricatura amb estos trets tan exagerats. Moltes persones fadrines, no reparaven en tindre roba nova, el recorde amb espardenyes, i ocupat amb les seues tasques del camp. Apenes reparava en cuidar la seua imatge física.
El malnom de "Galán de Noche" segons uns el va rebre despectivament, perquè com era fadrí i estava a soles, no anava a casa fins que no tancaven el bar, que és quan es pot apreciar la fragància del galà de nit. Altes diuen que tal vegada perquè possiblement feia olor corporal. No ho sé, cadascú diu la seua teoria.
Un home d'influències
Deien que tenia el carnet núm. 1 de la Falange, però no sé si a nivell local o provincial. Amb estos antecedents no sé com es va lliurar de ser afusellat en la guerra civil. Tal vegada tot i les idees, no semblava un home ric.
Encara el recorde amb una moto de 49 cc. la marca "Mobilette" que l'empraven molts llauradors amb pocs recursos. Pot ser, que esta falta d'ostentació el va salvar. A part de la "Mobilette" de 49 cc. també és recordat amb el "rotovàtor" tipus "Pasquali" amb el manillar llarg amb un remolc articulat. Més tard, anava en un Peugeot 205.
Mobilette clàssica de 49 cc. Foto de
Wallapop
Amb este cotxe anava al camp i el feia servir per a portar adob, pesticides i arreplegava collites. L'estat del cotxe era lamentable, amb gran quantitat de terra i el volant amb un dit de greixum. Quan anava al mecànic volia que el seu cotxe tinguera la màxima prioritat en les reparacions, no escoltava raons. Imatges de Franco i l'escut d'Espanya amb
l'Àguila de Sant Joan eren guardades com un tresor al parasol del cotxe amb la resta de documentació.
També s'anomenava que en temps de guerra, va tindre amagada en sa casa a una persona molt important de l'època i per la discreció de Paco Oltra, no ha sigut revelada. Una vegada acabada la guerra esta persona i els seus descendents van ser molt agraïts amb ell i qualsevol favor que demanava solien correspondre'l.
Diuen que a vegades venien persones que ocupaven alts càrrecs a parlar amb ell, i preguntaven al veïnat on podrien localitzar-lo i anaven a buscar-lo als bancals on treballava ell. També estes persones han tingut converses amb ell mentre regava.
Era freqüent que després de vindre del camp, sense llavar-se quasi, es ficava el vestit d'home, agafava el tren i anava a València. En Valencià entrava a l'Ajuntament i tenia un tracte de favor com si fora l'amo. També visitava altres institucions on rebia el mateix tractament
Pel que respecta als favors que demanava a estes persones d'alt càrrec i que moltes vegades eren tinguts en compte, s'ha de dir que mai va demanar favors per a ell, sinó que ho demanava per al bé de Tavernes o quan es feia algun abús de poder a una persona o col·lectiu i intentava que es reparara els danys i es fera justícia.
L'ambulatori de Tavernes de la Valldigna
Un exemple d'estes pretensions que van ser escoltades és la construcció de l'ambulatori de Tavernes a finals dels anys 1980. A Tavernes hi havia un ambulatori al carrer Joan d'Àustria, on està ara Protecció Civil. Este ambulatori era d'escassa superfície ocupant els baixos de l'edifici. A penes complia les necessitats sanitàries de Tavernes
Ell es fa posar en contacte amb alguns regidors perquè tiraren endavant este projecte, que ell s'encarregaria de donar part a les persones que podien fer alguna cosa en l'àmbit provincial o nacional. Jo fiu testimoni de com el regidor de sanitat rebia quasi tots els dies la visita de Paco Oltra perquè agilitzara les gestions d'aprovació del projecte. La diligència de Paco Oltra era espectacular. Com un martellet, tots els dies, sense desinquietar-se anava comprovant com anaven les gestions. Tot i que hi havia un tripartit, els regidors arribaren a una entesa i el projecte es va tirar endavant.
Tot i això, el mèrit de la construcció de l'esmentat ambulatori ha quedat com un mèrit de la gestió d'entesa dels regidors d'eixa època, i en canvi, la seua tasca ha quedat oblidada. Ell de segur que així ho va voler. No volia quedar com protagonista. I jo amb este escrit de segur que el faré ruboritzar allí on estiga perquè no s'ho espera este petit homenatge.
Totes les persones que han gaudit de poder, han tingut les seues llums i ombres en funció de l'ús que han fet del poder. En relació a les ombres, sols es pot discutir les seues idees polítiques, el seu caràcter i forma de ser.
Tot i que a dia d'avui, seria políticament incorrecte, ell es negaria a tindre un bust al costat del metge En Vicent Narbon, tot i que sense la seua participació, l'ambulatori de Tavernes potser no s'haguera construït.
Carnet provisional de la Falange de
todocoleccion. Tal vegada el de Paco Oltra fora paregut.
Vull agraïr la col·laboració del meus amics Encar Tormo, Juamba Gómez, Paco Ausina, Juanjo Boscà, Vicent Juan i Pep Giner per les seues aportacions per a que es puguera escriure esta entrada.
Comentarios
Publicar un comentario