53. Les fogueres del dia Sant Pere

 Sembla que ha desaparegut eixa tradició tal com s'explica en la Cotorra de la Vall. Però en altres indrets encara és viva com a Barcelona, Vilanova del Camí, Tabarca, Granollers.

A penes recorde com si fos un somni les fogueres al mig del carrer, un carrer que no hi havia cap cotxe i era estava liure. Els carros els guarvaven dins de casa. Dien les "fogueraes del dia Sant Pere".

Els xiquets més majorets corrien i emprant una canya a mena de pertiguer, corrien i recolzant-la en mig de la foguera la botaven. El moviment era molt similar a una de les tècniques que empren els pastors canaris per a salvar un barranc estret.

Alguns, més àgils o més arriscat la botaven sense cap canya com ho fan a Xàbia al dia Sant Joan i es mostra una foto de javea.com

Però quasi sempre hi havia algun accident, o es trencava la canya, o relliscaven sempre cia algú dins la foguera amb un resultat gens agradable, ja que les fogueres que recorde eren més grans que les que es mostra a la foto i amb gran quantitat de brases. 

El que no recorde és que es torraren carn i embotit en la brasilada que quedaria després de la foguera.

La meua àvia materna deia que eixa tradició venia de quan acabaven el conreu del tomacar. Els solcs que eren protegits per una mena de barraqueta o llisada de 80 cm d'altura feta d'una estructura de canyes on es ficava restoll d'arròs per a protegir del vent del nord i era orientada cap al migdia (sud).

El restoll o palla d'arròs mon pare la comprava a Alberic, però com cada vegada costava més de tobar, ja que aparegueren les màquines segadores, en compte de restoll va emprar un paper encerat i després plàstic.

Les canyes verticals servien a part d'estructura, per a lligar el tomacar i que cresquera verticalment, ja que el tomacar té tendència a espatarrar-se. També el solien desullar de manera que sols deixàven el primer brot lateral (ull) i el vertical. Però amb l'aparició de llavors híbrides (no locals) amb més força, a vegades a penes els desullaven, ja que el tomacar podia aguantar mes temps i collar les tomaques. Amb les llavors locals, quan arribava el tomacar a Sant Pere ja estava malvat. Cal tindre en compte que el tomacar es sembrava al voltant del dia de Tot els Sants, i es sembrava dins d'una barraca similar a esta peró d'uns 2,5 m. d'altura. Per sembrar-lo, mon pare feia unes quadrícules al sol (que havia condicionat amb arena i fem) amb cordell i en cada quadret d'uns 8 o 10 cm de costat sembrava una o dos llavors. Després en primavera es trasplantava. Encara recorde com mon pare agafava un palustre d'obrer i dividia el planter amb els quadrets que havia dissenyat abans and una gruixa d'uns 10 cm i els portava als solcs i el trasplantava. Em recordava quan s'empra un palustre per a partir una tortada als banquets de noces.

Les línies blaves representen els cordells que hi ficava per a delimitar els quadrets i les creus roges són els punts on sembrava les llavors.

La festa major era per la sega de l'arròs a finals de setembre.

Era costum quan acabaven el conreu del tomacar, cremar les canyes mes deteriorades, el restoll, i les plantes que eren arrancades d'arrel, ja que aixin es purificava la terra que hi havia acumulat fongs del conreu, i l'any següent es podia tornar a fer tomacar. 

Este mateix fet de cremar les restes del conreu es va traslladar com a tradició al carrer i fer les fogueres de Sant Pere.

A l'eixir la competència dels hivernacles a Almeria, el conreu de la tomaca i altres hortalisses van començar a desaparéixer a la Vall, quedant com una cosa simbòlica per l'autoconsum.

La desaparició del conreu professional de la tomaca, l'aparició de vehicles que atapeïen els carrers, la televisió com a forma d'oci i la construcció d'apartaments a la platja per a estiguejar, entre altres factors, va fer que als anys 80 ja no es feren fogueres per Sant Pere. 

No estaria malament recobrar esta tradició, o readaptar-la i fer una falla commemorativa.

Les fogueres encara perduren en la memòria dels que les hem conegudes, però els records són efímers...