39. La memòria prodigiosa de la saga "Rosquilla"

Encara recorde jo, que no tenia més de 6 anys que l'aca del meu avi estava malalta i estava acatxada a terra amb les cames doblades a la quadra.

Foto de la clínica del estadio

Vingueren molts homens, familiars i amics  a veure l'animal, i un d'ells digué que coneixia el cas d'un cavall que també estava acatxat a terra i el van esquilar i es va recuperar. I de seguida digueren: "Crideu al tio Rosquilla que ell sap esquilar".

La vida d'un cavall en temps antics era mes important que la d'un xiquet, valia igual que una casa, i servia per a llaurar, transport, per a regar a la sénia...

Tractan-se d'un cavall, el tio Rosquilla vingué de seguida amb unes tissores d'esquilar manuals com la dels antics barbers i comença a esquilar l'animal, i es va recuperar.

El tio Rosquilla era germà de Vicente Gascón Pelegrí (conegut pel Capità Rosquilla) que fou cronista de Tavernes i té molts llibres escrits, tot i que emprava un estil molt poètic i sobrecarregat, els seus llibres son un referent per als estudiosos de l'història local.

No sé si era el tio Rosquilla o son pare, sabia el nom i cognoms de tots els veïns de Tavernes, i quan les autoritats volien saber les dades d'algú, recurrien  a ell. A vegades s'ha criticat l'us que feien les autoritats d'estes dades i a ell per a consentir-ho, però eren altres temps.

La memòria d'este home era impressionant, tal vegada si havera tingut accés a uns estudis haguera sigut una personalitat.