37. El tractament del dol en el segle XX

Sembla que a la Valldigna quedaren costums musulmanes respecte al tractament del dol. Afectava més ales dones que als homens.

Alguns hómens tenien costum portar un brazalet negre i poc més, en canvi les dones estaven "endolades" totes vestides de negres i les vidues es ficaven un mocador negre al cap 


Foto del museo etnográfico

Recorde quan va faltar els meus avis, em van prohibir veure la televisió o escoltar la ràdio en senyal de dol, i el veïnat criticava si s'escoltava la veu d'ambdos mitjans de comunicació (encara que fora en veu baixa) en una casa que havia faltat lagun membre durnat un període de tempsalmenys d'una setmana.

He sentit anomenar que el dol eren mínim 2 mesos (vestit de negre i mocador al cap)






Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

8. Dues històries de raboses

Imagen
Les raboses són animals que han tingut un tractament despectiu (el rabosot) o amb tendresa (raboseta). En la postguerra, les aus rapinyaires, llops, raboses, ginetes, gats cervals i qualsevol mena de carnívors, eren considerats com fauna perjudicial, i el govern pagava als que caçaren estos animals. També repartia estrignina per a enverinar estos depredadors. A vegades, algun gos coniller era víctima d'estos esquers enverinats. 1. El "tío" Miquel de la raboseta. El "tío"Miquel era l'encarregat d'una sénia de reg que hi havia prop de la font de "la bien pagà", abans que edificaren la part sud de l'avinguda de les Germanies. Este home va capturar una cria femella de raboseta, no sé si estava abandonada pequè tal vegada s'havia mort sa mare, víctima dels esquers enverinats per estrignina que ficaven els caçadors per a acabar amb les feristeles (alimañas en castellà). De tota manera, no tinc coneixement de la forma en què esta raboseta arri
Leer más

36. Miguel Rubio Sifres. Un home enamorat de l'estudi

Imagen
 Miguel Rubio Sifres fou un home enamorat dels estudis. També pintava i dibuixava molt be. Els idiomes eren el seu amor verdader. Hi ha dues referències d'ell a internet. La primera  és de l'any 1946 del Ministeri de l'Aire on era "cabo"ingresant en un període bienal.  La segona diu que és un mestre dibuixant i pintor que naixqué al 20 de desembre de 1919, però cal un accés a " Allgemeines Künstlerlexikon - Internationale Künstlerdatenbank - Online " que és una base de dades online amb 1.200.000 pintors. La meua àvia materna deia que Miguel Rubió naixqué a la caseta dels carabiners que fou enderrocada fa poc al parc de la Torre de Guiata, molt a prop del camí Marenys on encara hi ha un muntó d'arena i pedres. Als anys 1960 i principi de 1970 ell era l'únic que donava classes d'anglès a Tavernes però també en donava de  francés, tot i que també sabia alemany, russo, i tal vegada algun idioma més. Li encantava el mètode "Assimil" (El
Leer más

46. El "tio" Sauret. La gallina de la veta roja a la poteta.

El "tío" Sauret  El "tiet" (oncle) Sauret, apenes el recorde, venia a visitar-nos molt sovint tot i que vivia a certa distància. Crec que es va quedar vidu relativament prompte i es va casar amb la germana de la muller (es dir la seua cunyada), ma tieta Rosa. Ma tieta Rosa tenia un caràcter un poc infantil, i mon tiet Sauret feia cura d'ella. Li tragueren el malnom de "malcriat" perquè tenia el saludable costum de llavar-se les mans abans de menjar. Era un poc hipocondríac, i una vegada estava molt malalt i ningú li va fer cas i quasi es mor el pobre. La meua àvia li deia el "tío Saurico", preferia eixe diminutiu a Sauret. Ara ja no s'empra este diminutiu. La gallina de la veta roja a la poteta Ma tieta Consuelo era germana de mare de la meua besàvia materna "Dolores Palomares Muñoz", però tenia sols un any més que la seua neboda i àvia meua "Dolores Estruch Palomares". Doncs, ma tieta Consuelo, per la dècada de 1950 c
Leer más