37. El tractament del dol en el segle XX

Sembla que a la Valldigna quedaren costums musulmanes respecte al tractament del dol. Afectava més a les dones que als homens.

Alguns homens tenien costum portar un brazalet negre i poc més, en canvi les dones estaven "endolades" totes vestides de negres i les vidues es ficaven un mocador negre al cap 


Foto del museo etnográfico

Recorde quan va faltar els meus avis, em van prohibir veure la televisió o escoltar la ràdio en senyal de dol, i el veïnat criticava si s'escoltava la veu d'ambdos mitjans de comunicació (encara que fora en veu baixa) en una casa que havia faltat algun membre durnat un període de temps almenys d'una setmana.

He sentit anomenar que el dol eren mínim 2 mesos (vestit de negre i mocador al cap)






Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

71. La percepció moral del segle XX. Prostíbuls. El Mur

Imagen
La moralitat al segle XX, ha estat molt marcada per la influència de l'església. Sols a la república hi hagué en Tavernes algun intent de certa llibertat o obertura de mires en el terreny sexual.  Pel que respecta a l'homosexualitat tot i que a l'antiga Grècia i Roma estava socialment acceptada, fins al govern de Zapatero, no es podien casar a Espanya parelles del mateix sexe. Pel que fa a la infidelitat, fins a l'any 1978, l'adulteri era castigat amb severitat sobretot a la dona, considerant-se un delicte. Carme la Jouma Esta senyora regentava un prostíbul també conegut com a "ca les guilopes". Estava prop del Calvari. Pel que he sentit de la meua àvia i tieta, tenia molts gats a casa i fumava "purets", cosa que les estranyava molt. Imatge no real generada amb google gemini Sembla que aquells que es quedaven fadrins (al voltant de trenta anys o més), solien freqüentar este local, però també alguns casats. Imatge no real generada amb google gemin...
Leer más

70. Catòlica fins a la mèdul·la

Imagen
La tieta i àvia del meu amic Vicent, que li deien Vicentica, era molt "beateta" tal com es coneixen per ací les persones que estan molt lligades a l'església. Cal tindre en compte que l'església era un dels pocs llocs de reunió que podien acuir les dones. Els homes podien anar al casino i altres bars i fins i tot no estava massa mal vist anar a les "guilopes" Era una de les persones de confiança del rector de l'església de Sant Pere i segurament netejaria o establiria torns de neteja l'església de Sant Pere, ja que disposava d'una clau. Sembla que Vicentica es va prendre les seues funcions molt seriosament ja que comentaven que ella "manava" (equivalent del que ara califiquen com persona amb lideratge) Cal indicar que anar a netejar a l'església no era cap baixesa. Ma mare quan anava al col·legi de "las Hermanas de la Doctrina Cristiana", per suggeriment de les monges, les encarregaven a ella i les companyes que netejaren ...
Leer más

53. Les fogueres del dia Sant Pere

Imagen
 Sembla que ha desaparegut eixa tradició tal com s'explica en la Cotorra de la Vall.  Però en altres indrets encara és viva com a Barcelona , Vilanova del Camí , Tabarca , Granollers . A penes recorde com si fos un somni les fogueres al mig del carrer, un carrer que no hi havia cap cotxe i era estava liure. Els carros els guarvaven dins de casa. Dien les "fogueraes del dia Sant Pere". Els xiquets més majorets corrien i emprant una canya a mena de pertiguer, corrien i recolzant-la en mig de la foguera la botaven. El moviment era molt similar a una de les tècniques que empren els pastors canaris  per a salvar un barranc estret. Alguns, més àgils o més arriscat la botaven sense cap canya com ho fan a Xàbia al dia Sant Joan i es mostra una foto de  javea.com Però quasi sempre hi havia algun accident, o es trencava la canya, o relliscaven sempre cia algú dins la foguera amb un resultat gens agradable, ja que les fogueres que recorde eren més grans que les que es mostra a ...
Leer más