11. El Cassolero, el fraret volgut per tots (menys per la guàrdia civil)

Hi ha una persona carismàtica que la tinc en mig del cor, a la qual dedique este relat, que de segur, en la faceta de donar-ho tot pels demés la comparteix amb el protagonista. Esta persona es "Doro". 

Cal recordar que tot el que es comenta en este blog és informació que no està escrita i no s'ha consultat cap documentació, tot és de tradició oral, per tant l'exactitud de tot el que es comenta potser no siga molt precisa. 

Havent dit això, sols comentar que no he escoltat cap comentari despectiu d'este home.

Hi ha un vincle al Periódico Mediterraneo i també hi ha un llibre sobre ell i també altra entrada al Periodico Mediterraneo.

José Ramón Cuñat Bufante conegut com "el Cassolero" era un frare nascut a Tavernes, i era tan volgut i respectat que en el període de la República, tot i que hi havia un clar moviment anticlerical que va provocar un gran nombre de màrtirs, certes persones d'esquerra convençuts, se'l van emportar a un lloc segur (crec que al monestir de Sant Miquel dels Reis) per a protegir-lo, ja que este senyor des de molt jove va fer tot el que va poder pels pobres.

Després quan acabà la República i entrà la Dictadura, José el Cassolero, entrà al monestir de Castelló (supose que al Desert de les Palmes... però no ho sé. No! Segons la cita anterior no entrà al Desert de les Palmes.). No sé quina mena de poder tenia, però mon pare que va fer "la mili" a Castelló, per l'època de la sega d'arròs parlava amb José per a obtenir permís per a anar a ajudar als pares en les tasques agrícoles i li'l concedien.

Monestir carmelita del Desert de le Palmes. Foto de Golçal Vicent

Hi havia un rector ( o tal vegada frare) de Benifairó que li deien el Padre Oltra que va viure de menut en una casa que ara està en runes enfront de l'hort de Villa Lolita en la carretera abans de l'hort de Plancha. D'este senyor es comentava que era el confessor de Franco.

Però este no era el cas de José el Cassolero. Este home va intercedir en casos d'abús extrem contra la dignitat de les persones pobres. 

Un amic meu que li diuen Juan ..., em contà que son pare calava mornells a les séquies i ullals per a agafar peix i granotes i poder alimentar a la seua família. Normalment les zones de pesca a les séquies estaven acotades i solien llogar-se a l'Ajuntament, i el pare de Juan en llogava algunes, però a vegades tenia que recurrir a practicar pesca il·legal per a completar les captures. 

Un dia la guàrdia civil, i tal vegada no ho se cert, però pense que l'inspector Ximenera, del que es va parlar en l'entrada de Vitoriano Alcalá, podria ser un d'ells (per coincidència en el temps) li van encomanar al pare de Juan, que necessitaven per al demà, una menjada d'anguiles per a fer-se un dinarot, i que no els importava de la manera que les agafara siga legal o il·legal, i que si no ho feia, tendria repressàlies.

El pare de Juan, les va pescar i quan les va portar al quartell, o sorpresa!, el van detenir, el van colpejar, i va estar empresonat, i tot això mentre es menjaven de bon gust les anguiles davant d'ell.

Mentrimentres, Juan, els germans i sa mare no podien menjar, ja que el pare estava detingut. Després d'uns dies d'humiliació i maltractament, una persona coneguda de la família,va sampar el muntant i avisà José el Cassolero. El que no sé és, si va aprofitar que José estaria a casa visitant la família o per contra si anà a Castelló.

L'única cosa que sé, és que el pare de Juan el van soltar de seguida, i quan la guàrdia civil el veïa o se'l trobava de cara, peganven mitja volta i fugien d'ell acollonats. Ja no el van arrestar mai més.