8. Dues històries de raboses

Les raboses són animals que han tingut un tractament despectiu (el rabosot) o amb tendresa (raboseta). En la postguerra, les aus rapinyaires, llops, raboses, ginetes, gats cervals i qualsevol mena de carnívors, eren considerats com fauna perjudicial, i el govern pagava als que caçaren estos animals. També repartia estrignina per a enverinar estos depredadors. A vegades, algun gos coniller era víctima d'estos esquers enverinats.

1. El "tío" Miquel de la raboseta.

El "tío"Miquel era l'encarregat d'una sénia de reg que hi havia prop de la font de "la bien pagà", abans que edificaren la part sud de l'avinguda de les Germanies.

Este home va capturar una cria femella de raboseta, no sé si estava abandonada pequè tal vegada s'havia mort sa mare, víctima dels esquers enverinats per estrignina que ficaven els caçadors per a acabar amb les feristeles (alimañas en castellà). De tota manera, no tinc coneixement de la forma en què esta raboseta arribà a mans del "tío" Miquel.

Entre este animalet i Miquel va créixer una relació d'afecte molt gran, i la raboseta per la seua forma de comportar-se semblava més un gosset que una rabosa. El seguia a totes parts, quan la cridava, ella anava. Allà on anava es quedaren tots admirats de la raboseta de Miquel. 

Per tot això era conegut com a Miquel el de la raboseta.

Però l'alegria acabà molt aviat. Un dia passetant pel Clot de la Font, un rabosot, o siga un mascle de rabosa la va olfactejar i la va cridar amb el crit de cel característic d'esta espécie (el qual el desconec). 

La raboseta, dubtava entre seguir a Miquel o per contra seguir l'instint reproductor de la mare natura. Però la natura era més forta que la tendresa que li tenia a Miquel, i mentre s'allunyava cap al rabosot que la cridava des de la muntanya, ella anava girant-se cap a Miquel en senyal dolorós d'acomiadament, fins que Miquel la pergué de vista.

Raboseta (de wikipedia)

Miquel es va desesperar, cridant-la, i amb gran pesar tornà cap a casa. El pobre Miquel tots els dies preguntava a la gent si havien vist a la seua benvolguda raboseta amb resultat negatiu.

Però les males notícies trucaren a la porta de Miquel, un paranyer que havia ficat trampes per a depredadors, havia atrapat mortalment la raboseta de Miquel. I li digué a Miquel: "Miquel no busques més a la teua raboseta, que ha caigut a la meua trampa i està morta, ací està la pell, que per ella en donaran un bon preu. Ho sent molt Miquel".

Almenys dues coses que li quedaren a Miquel, la primera és el record, i la segona és el malnom de Miquel de la raboseta.

2. El rabosot que va cobrir una gossa.

Per la mateixa època de la Postguerra, al Massalari hi havia un hort gran amb una casa. Tal vegada era l'hort d'en Lorenzo el metge o l'hort de Ramón, o tal vegada un altre semblant. Ell bosc de muntanya, a penes no havia sigut arrabassat per la febra del taronger.

Per vigilar la casa, es disposava d'una gossa que amb els lladrucs potents, reforçat per l'eco que generosament produïen les parets muntanyoses que forma la vall del Massalari, era capaç de disuadir qualsevol intent de robatori.

Igual que la darrera història, la força de la natura no atén a raons quan la gossa entrà en cel. Tant la forma peculiar dels lladrucs que cridaven desesperadament un mascle que atenguera les seues necessitats, com la atracció de les feromones, van fer que el destí arrossegara un rabosot a interessar-se per la gossa. 

Este la va cobrir, i el caser va ser testimoni d'este fet. El caser ho contà al propietari, este ho contà als amics, i al final la notícia arribà a uns anglesos.

Els anglesos no s'ho pensaren dues vegades i una vegada havien nascut els gossets, pagaren una suculenta quantitat per les cries i ningú mai ha sabut res d'eixos animalets.

Tal vegada eixos gossets han esdevingut en una nova raça de gos molt codiciada , o tal vegada han sigut estèrils com també les mules, ja que són fills de dues espècies diferents.