6. La lluita no acaba quan et jubiles
Jo em jubilare treballant al camp, deia el meu oncle
El meu oncle Salvador, germà de mon pare, deia que ell quan es jubilara volia estar actiu sinó podria enfermar. I deia que es jubilaria treballant al camp. I de fet ho va fer fins que va emmalaltir i ja no pogué continuar.
Contava la història verídica d'un senyor que treballava de nit i de matinada. Per respecte no s'anomena el seu nom. El pobre treballava moltes hores, i pel dia, es veu que tenia un oït molt fi, i amb el soroll dels fills i la muller fent les tasques de casa, i del veïnat i cotxes no podia tindre un somni reparador. El pobre tenia un estrés de por.
Quan faltava poc per a jubilar-se va fer el vot de què quan es jubilara, volia descansar prou i recuperar les hores de somni perdudes duran l' època que treballava.
Només es va jubilar, segons contava el meu oncle, es va gitar i sols s'alçava per a fer les necessitats bàsiques, i si podia volia menjar al llit també.
El pobre va agafar molt de sobrepés i al cap de poc de temps va faltar.
El meu oncle ens feia la raó, que la jubilació no és motiu per a perdre l'activitat, que quan ens jubilàrem no hauríem de deixar de lluitar, ni tirar la tovalla, que la vida és una lluita continua! Qui perd la il·lusió i les ganes de lluitar és com si estigués mort.
Per sort l'IMSERSO disposa d'activitats perquè no perdem la il·lusió i les ganes de viure.
Comentarios
Publicar un comentario