1. Introdució. El que em contà mon pare.
El professor Alba era un personatge molt peculiar. Solia fer el seu espectacle al Capitolio. Als anys 40-50 del segle passat era molt conegut. Hi ha referències a internet en Valencia Plaza i a la Biblioteca Valenciana.
Esta foto és de la referència esmentada
Pel que sembla era un "Maestre" de l'hipnotisme de masses.
Era capaç d'hipnotitzar a un Capitolio abarrotat de gent. Però una vegada, va dir que hi havia una persona que sabia més que ell i que fera el favor d'abandonar la sala, ja que li contrarestava el poder.
Entre els prodigis que conten d'ell, dels quals, mon pare va ser testimoni directe són:
- Arribà una vegada 10 minuts o mitja hora tard i la gent entonava el "ya es la hora, ya es la hora..", quan va sortir ell, deia, "Què us passa?, Encara falten 10 minuts perquè comence la funció!". I la gent mirà el rellotge i en efecte tenia raó el professor, els rellotges havien retrocedit.
- En un espectacle, digué,"Quan arribeu a casa veureu un cavall blanc en companyia dels altres animals que teniu a la vostra quadra. No feu cas, li doneu menjar com si fos vostre, i demà al matí ja no estarà!". I així fiu!
- En un altre espectacle digué, "Si algú va a València demà, en veurà en tots els cantons de València per on passe!". I foren nombroses les persones que el veieren.
-A altres els feia veure que volaven...
El fenomen de l'hipnotisme de masses era molt popular, al casino hi venien hipnotitzadors que feien burles d'algú fent-li veure foc o un bou que l'anava a topar. Un hipnotitzador li va dir al públic del casino que diguera qualsevol objecte que ell era capaç de treure'l de baix la capa. Un del públic li va dir que traguera una peça de "cansalada-formatge", i l'hipnotitzador la va treure de baix la capa. També es feien servir als hipnotitzadors per a fer por als habitants d'alguna casa perquè la vengueren barata. Entre les percepcions més habituals eren apagar els llums després de ser encesos, fer sorolls d'arrossegar cadenes, altres sorolls que semblaven de plats trencats, etc.
A estos fenòmens els anomenaven "mal art".
La figura de l'hipnotisme tot i que no apareix amb eixe nom, les referències als "encantamientos" si apareixen molt al Quixot. Tal vegada el "mal art" ja existia a eixa època.
2. La història
Cal dir que hi havia dos professors Alba, el pare i el fill.
2.1 Profesor Alba (el pare)
El pare, Manuel Alba Rojas nascut a Jerez de la Frontera en 1984, treballava de menut als cellers Garvey. Era curiós, extravertit, molt observador i tenia una prodigiosa memòria.
Pensat i fet, de ben menut, es va canviar al món del circ i l'espectacle, que és el que li agradava, a canvi de menjar i dormir. La seua feina era des d'home anunci fins a ajudar els artistes de circ (equilibristes, domadors, mags ..) donant-li una gran experiència en el maneig de les emocions de la gent i el control del temps de l'espectacle.
Quan tenia catorze anys coneix a l'hipnotitzador
Enrique Onotroff en un viatge a Sevilla. Onotroff planificava molt bé les seues actuacions i reclutava gent de la zona on anava a fer l'espectacle que sols actuaven per gana de protagonisme sense cobrar res. La forma de reclutar la gent es descriu en tot detall a
Infocirco i no té desperdici. Dalí va ser un admirador de Onotroff. Onotroff fou molt polèmic i inclòs el van detindre per estafa i per tornar boig a un voluntari del seu espectacle.
Estigué amb Onotroff durant 5 anys aprenent totes les martingales (poder mental, suggestió, hipnosi..) i van estar 10 anys treballant junts.
Va decidir fer carrera en solitari i treballava en espectacles de poca munta, organitzats en els descansos del cine, mentre es canviaven les bobines, i al final de la pel·lícula, on va mostrar que era capaç de superar proves increïbles.
Com diu el refrany, "detrás de un gran hombre hay una gran mujer" i eixa dona era Lola Fernández Jiménez que es va convertir en la seua muller, que va prendre el pseudònim de Tivolina. Feien espectacles d'adivinació, mèdium, hipnosi col·lectiva, alteracions de la voluntat i transmissió de pensaments. En els espectacles apareixien fantasmes.
Tivolina tingué més visió comercial i va titllar les actuacions com "experiments científics", cosa que li donava més credulitat. Prompte la fama el va envoltar i sis dels principals periòdics de València el ficaren en portada. Anà a les grans capitals de província i també als pobles.
Sembla que hi havia gent que desaprovava l'espectacle o simplement volien estopejar l'espectacle, i així, en Castelló, va desfer els plans de dos "rebentadors" que foren dominats per l'artista. Tal vegada fora un muntatge més...
També va intervenir en programes de ràdio per la dècada dels anys 1920.
El 1944, quan tenia 50 anys, la seua filla Consuelo diu que son pare va perdre el cap (de tant de gastar-lo) i va tenir l'última actuació. Va faltar en 1950 amb 56 anys .
2.2 El profesor alba (el fill)
Manuel Alba Fernández, que era el fill, continuà la labor il·lusionista de son pare, acompanyat de les dues germanes Consuelo i Lolita amb els pseudònims de Yulisan i Gioconda que feien de mèdiums, i el germà Antonio Alba que era el representant.
Es van especialitzar en suggestió i hipnosi col·lectiva, reprenent els "experiments científics" de son pare.
Sembla que el fill no li donava l'ambient de por que oferia son pare, i va fer ús de la propaganda dels cartells del cine per a promocionar-se. Els seus espectacles van recórrer América del Sud i els Estats Units, on va fer fortuna i acabà dirigint un casino a las Vegas. Va faltar en 1997
Crèdits:
1.Rafael Brines Lorente. El poder de la mente. Editors Carena. 2001. BIografia en base als records de la seua filla Consuelo
2.Magipedia
3.Espacio misterio.
4.Valencia Plaza.
5.Infocirco.
6.Crónicas de un pueblo
Comentarios
Publicar un comentario