Històries orals

Tant la meua àvia materna i el seu germà, com la meua besàvia materna, quan es casaren anaren de viatge de noces a Barcelona. No sé quan aparegué esta tradició ni els motius. La veritat és que anaren en vaixell. Algunes causes probables podrien ser: Les carreteres estaven en molt mal estat i era millor anar en vaixell. La parla catalana era fàcil d'entendre. Barcelona estava en auge, amb una indústria important. Hi havia persones de Tavernes que s'havien establert en Barcelona Barcelona estava mes oberta als canvis que es produïen a Europa i era un símbol de modernitat. La meua àvia es va allotjar a l'Hotel Moderno, pel que li he sentit dir moltes vegades. He buscat a internet este hotel i apareixen estes fotos de Kayak I esta foto també del mateix lloc ens mostra que estava prop del mercat. La meua besàvia contava que al mercat de Barcelona treballava una amiga que la coneixia de menuda (cosa normal, tenint en compte que era normal casar-se amb menys de 20 anys), i qual la...

1. La revisió mèdica del metge Narbón " Sóc de la quinta del 49 ", deia mon pare.  Mon pare va nàixer al 29 de novembre de 1928, era prim i nervioset, que no podia estar quiet (sols romania quasi immòbil quan pescava o caçava a la joca dins del bocoi) Per a fer el servei militar calia passar una revisió del metge local perquè et donara el vistiplau. Era difícil que et donaren no apte. Les causes per a no anar a la mili eren tindre una malformació, ser fill de vídua, tindre un endarreriment mental sever i no sé si per eixa època pels peus plans et podies lliurar. També figurava tindre poca estatura, i pot ser que per tindre poc perímetre toràcic, però no ho puc dir cert. Enregistraven pel que recorde el pes, estatura i perímetre toràcic. Respecte al pes no va tindre cap problema, però a l'hora de mesurar el perímetre toràcic, Narbón va repetir el mesurament perquè semblava massa ample de pit. Però en mesurar l'estatura... per molt poc no fa la mili per "nano"...

 Els molíns del Córcoles. El riu Córcoles , que hui en dia sembla un regatxo, i quasi sempre està sec, ja fa 60 anys portava aigua un cabal a tenir en compte. És un dels anomenats rius de planura. En les seues aigues el meu sogre pescava crancs de riu, i hi havia llúdries, per tant, de segur que hi hauria peixos en abundància per a alimentar-les. Este riu tenia alguns molins que empraven les seues aigües per a moure les moles i  fer farina (i supose que oli). En alguns llocs agafaven l'aigua per a regar. El meu sogre era menut i recorda almenys 3 molins al terme de Villarobledo, i hui en dia ja no queden ni les pedres. Els pous que s'han fet, han baixat el nivell freàtic de l'enorme aqüífer Manxego (aqüífer 23 de la Manxa Oriental), cosa que ha fet que el Córcoles i altres rius de planura no tinguen aigua. Tant mateix ha passat al riu Záncara que arreplegava entre altres les aigües del Córcoles i tenia una comunitat de regants que ara s'han quedat sense aigüa quan ve ...

He estat buscant la traducció de "curro" al valencià, creient que significava "persona amb una part del braç amputat" però, m'he trobat que esta paraula, amb esta afecció, està reportada a la Gran Enciclopèdia Catalana, i a més amb este significat no és compartit al castellà. Les guerres només porten que desgràcies per a la majoria i sols una minoria resulta beneficiada. De menut vaig conéixer a 3 homes que van perdre la mà i part del braç en la Guerra Civil. Sembla que van rebre un o més trets al braç. Puc suposar que estes 3 persones es van accidentar quan lluitaven al ban republicà, ja que València fou una de les últimes zones republicanes. Per tant, estes ferides de guerra sofertes en el ban perdedor, no foren dignes de cap mirament quan acabà la contesa. Estes 3 persones van haver de reinventar-se per a afrontar una postguerra dura amb unes condicions molt desfavorables. El curro del bar Este home era l'avi d'un amic meu de la infància. De cognom Fe...