Històries orals

El poble Gitano Segons la wikipèdia  el poble gitano era originari del subcontinent indi amb una llengua i cultura pròpia. El dia internacional del poble Gitano es celebra el 8 d'abril en commemoració que l'any 1971 es va instituir la bandera i himne de la comunitat. També el 22 de novembre es cel·lebra el dia dels gitanos d'Andalusia. Foto del periòdic Levante   La paraula gitano procedeix d' egiptano ja que al segle XV creien que procedien d'Egipte. També se solen anomenar calés , calós,   canyís i zíngars . Actualment, es considera que el seu origen és de la regió del Rayastà (que significa Terra de Reis) en el nord de l'Índia. Hi ha diversos grups i subgrups: Calós en el nord d'Àfrica, península Ibérica i sud de França. Sintis o Manouches en Alsàcia (Alemania) Kalderah del Balcans i América Doms dispersos a Asia Occidental, Nor d'Àfrica, el Caucas, Asia central, anatòlia i part del subcontinent indi. Romanichels en el Regne Unit i Estats Units...

La meua àvia materna, si recorde un sentiment que la dominava, eixe era la por. Tot i  que fou molt valenta a l'hora d'afrontar reptes, la por era com una llapa que no se la podia treure de damunt. Si analitzem les seues circumstàncies, fins a cert punt es poden entendre. Quan es va casar, anà a Barcelona de viatge de noces, que fou el mateix lloc on anà sa mare. El viatge anà bé, però tingué dos episodis de por. El primer fou al passar el vaixell prop de la desembocadura de l'Ebre, que sotsobrava molt, que com ja hem vist en una altra entrada   i el segon la por que tenia d'anar als espectacles on deien que eixien artistes amb poca roba (potser el Principal Palace?). Després no hi havia manera de tindre descendència. Els meus avis se sentien desafortunats. Però quan tens un desig molt gran, a vegades es fa realitat en circumstàncies en què no el pots gaudir plenament. I així fou, ma mare va nàixer en guerra. La meua àvia tenia dos pilars masculins que eren el seu germà...